Fent Contrapublicitat.

Per a la elaboració de una contrapublicitat, he escollit una imattge ja que per a mi es mes facil modificar-la i fer canvis.

He escollitdos temes que estan molt parlats, són els dues coses que mes preocupen avui en dia a
la societat, la crisis i la Grip A.
Per aixó he creat aquest anunci.












Aquesta és la imatge de la publicitat real, aquella que ha fet, l'ajuntament de Mdrid per a la vacunació de la Grip A.

I aquesta és la publicitat que he elaborat jo mateixa.

Espero que us hagi agradat!!!!

Oscar Brahim

Oscar és un taxista que dedica el seu temps a canviar cartells d'anunci d'una manera artística. Deixa la seva signatura, anunciant cartells a la ciutat, que suggereix alguna cosa a ser comunicada.
La seva obra canvia el sentit original del missatge publicitari i transformació això a un fet artístic.
Després de veure el documentar, hem va sorgir la pregunta de:
A què es dedica Brahim exactament? a part de taxista, que és la seva feina per a poder sobreviure en aquesta societat. Podem veure que és dedica a modificar, a millorar el paisatge urbà, ni més ni menys. I ho fa sol. En el millor dels casos, acompanyat de la seva esposa i fills, com ho mostra aquesta escena d'Oscar en la qual el passeig familiar de cap de setmana es converteix en una càrrega col·lectiva de tachos de pintura, retalls d'afiches i adhesiu. Com millora Oscar l'ambient que l'envolta? Com tot artista autèntic: robant-li temps a la mera supervivència i dedicant-l'hi a l'art. A l'art del tallat i pegat, del dibuix i la pintura, de la intervenció urbana.


Un cop acabada la visualització d'aquest document, vam fer un petit d'evat on va sorgir la pregunta de queés art i que delinquancia?? a Oscar li diem que ell fa art a les parets del carrer fent aquesta contrapublicitat, peró per què anomenem delinquents a aquells que pinten grafitis o escriuen els seus pensaments als carrers. On està la diferencia? Qui marca o diu qui és un artista o un delinquants que l'unic que fa és destroçar els carrers?


Aquí us mostro algunes coses que ha fet Oscar Brahim :

Reflexione-m'hi siusplau Reflexione-m'hi !

Creant una WIKI

El dijous passat, varem crear una Wiki que és bàsicament : "Lloc web de col•laboració en què cada internauta visitant pot participar en la redacció del seu contingut".

Mai en la meva vida m'hagués imaginat que acabaria fent una pagina d'aquest estil, crear una web com la Wikipedia, una de les enciclopèdies mes grans i gran font d'informació per a tot estudiant.

El que hem va sorprendre va ser la facilitat que hi ha en crear i borrar webs, tant la wiki, com el bloc, o un fotolog (us en recordeu de l’època fotolog? jo en tenia un amb una amiga i ara el pobre està mes abandonat ... xD) realment és molt fàcil crear-ne un, nomes necessites un correu electrònic, crear una contrasenya, posar un nom i imaginació i ganes per donar vidilla a la nova creació.

Espero que aquest bloc i la wiki no acabi com el fotolog que vaig crear i tingui mes animació i que m'ajudeu en això amb els comentaris i amb idees per fer.

Estic molt animada per crear noves coses, ara ja està creat i ara ve el mes difícil mantindre'l en peu i aprendre el seu funcionament, però no només el bàsic, sinó el fons.



Mercè

El Raval i les TIC's

El passat dimecres varem anar al TEB Raval, un cop allà, varem veure que aquesta associació per a joves tenia com a centre un garatge, i vaig pensar que quan entréssim el material i l'organització seria "cutrilla", però un cop dintre, vaig veure que era un local acollidor, que crida l'atenció dels joves per la seva organització, colors i les sales petites, que en llenguatge immobiliari podríem dir que és mes acollidor, et sents mes a prop dels altres.

Amb aquesta visita vaig veure mes clarament el paper de les TICS en l'educació social i en l'educació formal, ja que anteriorment si, podem fer un bloc, o una wiki ... és molt interessant i pot aportar moltes coses, però si treballes amb joves immigrants no et serveix per què el mes segur és que no sàpiguen escriure o no els crida l'atenció fer un bloc i escriure el que pensen, el que necessiten és alguna cosa que els cridi l’atenció com el que fan allà vídeo, televisió, una radio per que els vegin els familiars i amics.

Em va semblar molt interessant la xerrada que ens va fer el noi, ja que ens va facilitar mitjans per portar a la pràctica i ens va ensenyar exemples del que havien aconseguit.

Mercè